Noves formes farmacutiques i vies d'administraci de levodopa

Malgrat que la malaltia de Parkinson (MP) fou descrita ja fa 200 anys, segueix sent un repte el maneig teraputic del deterior progressiu que experimenten els malalts, per la progressi de la patologia i la prdua de neurones dopaminrgiques nigrals i per les complicacions motores i no motores que s'esdevenen. Aix no obstant es compleixen 50 anys, i s motiu de celebraci, de la revolucionria aplicaci clnica de la levodopa per al tractament simptomtic de la malaltia. Un xit de la neurofarmacologia. Si b disposem, a dia d'avui, de diversos agents teraputics (selegilina, rasagilina, entacapone, agonistes dopaminrgics) de tots ells, malgrat ser el ms vell, la levodopa segueix sent el ms efectiu. Ara b amb el tractament perllongat i l'avan de la malaltia la seva eficcia es redueix i apareixen complicacions motores i no motores (neuropsiquitriques com la psicosi, allucinacions, trastorns del control d'impulsos, entre d'altres), en part relacionades amb la biodisponibilitat i amb les fluctuacions irregulars dels nivells plasmtics de la levodopa. Aix ha motivat la recerca de noves formes farmacutiques i noves vies d'administraci d'aquest frmac.